LES EINES DEL FUSTER

Una vegada les eines d’un magatzem de fusteria es reuniren en assemblea per mirar d’arreglar les seves diferències. A l’inici d’aquesta curiosa reunió, el martell exercí la presidència, però de seguida les altres eines li notificaren que hi hauria de renunciar perquè feia massa soroll amb els cops que donava. El martell acceptà l’acusació, però el que no acceptà és que presidís la reunió el cargol, perquè deia que donaria massa voltes a les coses i la reunió resultaria llarga i avorrida.

Tant el cargol com els seus similars es donaren per entesos, però ells no admetrien pas que la llima presidís la reunió perquè deien que provocaria massa friccions amb les seves asprors habituals.

La llima hi estigué d’acord, però amb la condició que fessin fora de l’assemblea el metro, perquè es passava el dia medint a tothom segons el seu patró, com si ell fos l’unic perfecte d’aquest món.

Llavors entrà el fuster al magatzem, es posà el davantal i es posà a treballar. Utilitzà el martell, la llima, el metro i el cargol. Al final, convertí un tros de fusta en un moble útil i preciós.

Quan el fuster marxà, les eines es tornaren a reuní. Llavors, parlà el xerrac i digué:

- Companys, en la reunió anterior quedà demostrat que tots i cadascun de nosaltres tenim defectes, però el fuster només treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa a tots tan valuosos. Així és que us demano que no ens fixem més en els aspectes negatius que veiem els uns als altres i aportem les nostres habilitats tal com ho fa el fuster.

L’assemblea trobà que el martell era fort, el cargol unia i donava força, la llima era especial per a allisar i llimar asprors i observà que el metro era precís i exacte. En aquells moments sentiren que eren un equip capaç de crear mobles de qualitat i estigueren orgullosos de treballar junts. Des d’aquell dia es preocuparen de ser cadascun d’ells el millor en la seva especialitat.