Mapa conceptual

Com a cloenda final de la PAC1 i a posteriori dels recursos didàctics que he pogut consultar a l’hora de realitzar aquesta pac, com són: en primer lloc de l’article de Domènech i Tirado, després del material en paper “Educació i tecnologia: fonaments teòrics” i finalment les aportacions del debat CTS, he tingut un canvi conceptual que podeu veure reflectit en aquest segon mapa conceptual. 

Diferències entre ambdós mapes? 

Si parlem del primer mapa conceptual, es pot veure pocs conceptes, en concret 4 (societat, educació, TIC, ciència), simplicitat en els continguts i en les relacions entre ells, molt poc concret, costa definir idea general a cop d’ull, manca de jerarquització, manca de colors per distingir, Líneas poc definides i poc treballades. Realment, comparant un mapa amb l’altre veiem que poca cosa tenen en comú, exceptuant els conceptes claus, ja que en el segon mapa conceptual també apareixen (entre d’altres que també ho són d’important. 

La meva visió ha canviat envers la societat, en el primera mapa la jerarquització ve donada en primer lloc per la societat, mentre que en el segon trobem com a conceptes claus i en la mateixa línea ciència, tecnologia, societat.

Aquest primer, es comença a treballar partint dels coneixements previs i en l’avaluació inicial.  A posteriori, el mapa conceptual va creixent i, dona pas al segon mapa conceptual, gràcies en primer lloc a l’article de Domenech i Tirado comencen a aparèixer diversos canvis, com per exemple introducció de nous  conceptes claus i punts relacionals que jerarquitzen i expliquen amb més detall la idea general del mapa. 

Un dels canvis més importants és la introducció de l’ésser humà com a principal concepte en el mapa, i és que sense l’ésser humà no hi ha canvi, no hi ha acció,en definitiva no hi ha res. Gràcies a la individualitat es pot contemplar la col•lectivitat, és a dir la societat. L’ésser humà, fa i desfà segons la ciència que és la que produeix, la tecnologia  ho aplica i repercuteix en la societat. A quest lligam (triangle) dóna la estructura principal al mapa i dóna peu a la introducció de tots els conceptes posterioris. 

La societat envers tots aquests moviments, està en canvi constant, l’individu s’adapta confiant sobretot en la ciència, tecnologia, la qual cosa genera educació i en aquest àmbit educatiu s’incorporen objectius i nous conceptes que parteixen d’unes necessitats socials. 

CANVI I PROGRÉS

Adaptant-nos als canvis de la societat, a les necessitats d'aquesta..iniciant un camí cap al progrés....cercant/creant PETITS SOMRIURES que es fan GRANS. 

ÚS DE LA TECNOLOGIA EN L'EDUCACIÓ

Què ens ofereixen les TIC?

- Integració en la societat.

- Procés de formació.

- Adaptació al canvi.

- Potenciació de capacitats/habilitats.

- Eina de motivació.

- Aprenentatge visual.

- Interacció constant.

- Classes més dinàmiques......

SÍNTESI DE DEBAT

Com a síntesi de debat, m’agradaria esmentar que ha sigut un debat força interessant i molt estructurat. Aquest tema és molt important, ja que gràcies a l’estructura  d’aquest, els continguts queden més organitzats i els aprenentatges són més òptims. A primer cop d’ull de la guia del debat, em va costar molt planificar-me i orientar-me en els fils, ja que és la primera vegada que participo en un debat amb tantes carpetes i fils dintre d’una mateixa.

En la meva tria, vaig optar pel fil de debat de l’escola i les tic i currículum per la seguretat en aquest camp, m’interessava saber l’opinió dels companys envers la temàtica dels llibres de text, ja que és un aspecte molt polèmic i debatut en el camp educatiu. En aquest fil he seguit una línea tecnodeterminista i estic totalment d’acord amb els arguments exposats i penso que coincideixen amb la meva manera de fer i treballar. Hi ha hagut poques intervencions, però clares i òptimes. Tots els participants hem sigut conscients dels canvis de la societat i de que la tecnologia és present en l’escola i que aquesta es va adaptant utilitzant els recursos TIC com una eina quotidiana del dia a dia. Les contra argumentacions han sigut bones i crec que la meva companya Consuelo Mas ha fet unes bones argumentacions donant la seva opinió i refussant allò que no li agradava. 

En el segon fil del tecnopart, desconec totalment els continguts i sóc una novata en aquest tema i possiblement per això m’he decantat per aquest i les meves aportacions han sigut més limitades i més dubtoses. Simplement volia aprendre allò que desconec totalment.  No sóc mare, ni he tingut cap experiència propera de part. Potser no comparteixo tant la línia tecnodeterminista que m’ha tocat i prefereixo més la naturalitat en aquests moments sense tants controls, tot i així m’ha sigut molt enriquidor poder seguir aquestes aportacions i he aprés coses que desconeixia, com per exemple les ecografies en 3d i 4d, aportació de la Bibiana Nuñez on podem veure el vídeo de les diferències entre 2d, 3d i 4d. Realment crec que és increïble veure com les noves tecnologies t’aproximen tant i tant a un ésser tant petit però amb tanta vida. 

Pel que fa a la meva valoració personal, considero que ha estat correcte, però si que és veritat que m’ha faltat una miqueta de temps per llegir dia a dia, com a rutina les aportacions, sobretot en el segon fil del tecnopart, ja que els continguts eren més complexes i la matèria més desconeguda. Considero que he sigut respectuosa amb les opinions dels companys i he intentat ser lo màxim de concisa i clara possible aportant referències dels mòduls, del  fil de debat i vivències personals. 

De les aportacions dels meus companys em quedo amb la de la Consuelo i una frase en especial de la Marina Ramiro quan diu “ la principal finalitat de l’escola és crear individus capaços d’interrelacionar amb èxit en la societat actual”.

CONTE: LA CAPSA DE PETONS

     Arriben les festes de Nadal i l’Alba, una nena de tres anys, té ganes de fer un regal als seus pares. Ella és petita i no té diners i tampoc pot anar sola pel carrer a comprar un regal. Decideix fer ella mateixa un regal pels seus pares.
-Què els puc fer? Es pregunta.

-Com que tots els regals van dins d’una capsa, primer he de trobar una capsa per posar-hi el regal. Va recordar que la seva mare li havia comprat no feia gaire temps unes sabates noves.
-Cercaré la capsa i la decoraré amb papers ben bonics. A sobre hi enganxaré un avet i un cor fet amb plastilina. Per Nadal la posaré sota l’arbre i la regalaré als pares.
Un cop va tenir la capsa decorada, que per cert li havia quedat molt bonica, de nou va dubtar:
-Què hi poso a dins? Els hi podria posar el meu peluix, però no sé si ell voldria deixar de dormir amb mi cada nit?
Va pensar-hi una bona estona mentre jugava amb el seu peluix i li feia moixaines i petons. De sobte va tenir una idea:
-Durant el dia jo rebo molts petons. Si empleno la caixa de petons, sempre que jo no hi sigui la podran obrir i agafar-ne un.
L’Alba estava molt contenta, hi havia rumiat una bona estona i va decidir posar-hi tota mena de petons a dins:

Petons grans com un gegant quan menja sopes, que omplen tota la cara, com els que li fa la mare quan al matí es desperta:

MMMUUUUAAAAA!

Petons petits, tan petits com una puça, que se li escapen al pare de les mans i volen estels enllà!:
MMMUUUUAAAAA!Al migdia l’àvia li fa uns petons llargs com una serp que se li cargolen per tot el cos:
MMMMMMMMMMMMMMUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUAAAAAAAA!En canvi , l’avi li fa uns petons curts, molt curts, com el que dura un tros de xocolata a l’hora de berenar!:
MUA!A la tarda el seu germà gran li fa uns petons molt sorollosos, com la trompeta que toca l’Alba al camp de futbol:
SSSMMMMUUUUUAAAAAAAAAACCC!Un amic seu li fa uns petons silenciosos, tan silenciosos com un avió de paper volant:
MUASSSSSS!Al vespre el seu gos “Satu” li fa uns petons mullats, molt mullats, com un oceà ple de peixos irisats:
PXOP!A l’Alba li agrada molt que li facin petons, però el que més li agrada, el que li agrada de debó és... FER-LOS A TOTS UN PETÓ DOLÇ, MOLT DOLÇ, tan dolç com el que fa als seus pares quan se’n va a dormir.

A l’Alba se li ha girat feina. Haurà d’emplenar la capsa amb tota mena de petons, grans, petits, curts, llargs, mullats, silenciosos, sorollosos...L’Alba gairebé ja té el seu regal a punt, li falta el darrer detall:
Enganxar a dins gomets en forma de cor.
La nit de Nadal l’Alba ofereix el seu regal als seus pares i ells agraïts li fan molts petons. Tot sovint, quan la capsa no pesa gaire, l'Alba l'emplena de nou de petons de tota mena!

BONES PASQUES I....PETONS PER A TOTS!!!!