ANNEXOS: Autoavaluació

Aquesta assignatura de “Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació”, ha representat un canvi significatiu en la meva manera de processar i fer entorn les TIC. Ha sigut profitosa, divertida per al meu aprenentatge envers les noves tecnologies.

He sapigut modificar coneixements previs i adaptar-los a allò que he anat aprenent. He après nous recursos, noves maneres i he sigut en tot moment protagonista del meu aprenentatge, igual que els meus alumnes a l’hora d’executar el projecte final. Suposo en certa manera, que com he vist el grau d’implicació que jo he tingut amb aquesta assignatura, he volgut fer un disseny d’activitat igual, on els nens siguin protagonistes del seu propi aprenentatge.

Com aspecte negatiu però satisfactori, és que he hagut de realitzar algunes activitats amb programes que al principi em resultaven una mica complicats, com per exemple, el CMAP, però crec que ho he assolit correctament. Aquest programa m’ha facilitat i ha millorat la presentació en els meus treballs. És molt important poder disposar d’una eina que faciliti la construcció de mapa de conceptes i  amb això poder fer un esquema de conceptes d’allò que anem aprenenents i d’allò que prioritzem en el nostre procés d’E-A.

M’ha costat una mica el procés d’aprendre de crear un índex automàtic, ja que ha sigut la primera vegada que ho he fet. M’ha costat força i sovint no ho he assolit amb èxit. De totes maneres, continuaré practicant, ja que l’aprenentatge és permanent.

A partir del debat de CTS, vaig poder veure que hi havia moltes temàtiques i conceptes que tenien relació directa amb les TIC així com aprendre moltes noves utilitats d’aquestes que ni tan sols m’havia plantejat. Va ser un aspecte positiu i enriquidor de l’assignatura. Cal dir que va ser un debat molt ordenat i això facilitat l’accès i aprenentatge dels nous continguts. Al principi, com tot lo nou, em va costar molt situar-me, però un cop em vaig integrar en el debat, vaig agrair aquestes subcarpetes i l’ordre d’aquestes. Van ser de gran ajuda les diferents intervencions, aportacions interessants dels meus companys i els aclariments de dubtes i conceptes erronis o enfocaments incorrectes per part del consultor, ja no només al debat sino durant tot el transcurs de l’assignatura.

Altres aspectes importants, l’aprenentatge significatiu i els models d'experìencies KITE: ha sigut una nova forma de realitzar un treball sobre casos i com a nova experiència és molt enriquidora. 

Per acabar, esmentar i enfatitzar que les noves tecnologies son una eina imprescindible i necessària avui dia, en l’escola del s.XXI i que ajuden, modifiquen i milloren la metodologia de les aules, la qual cosa és un nou recurs en les estratègies d’ensenyament- aprenentatge i suposa un canvi i una evolució cap al camí on ens volem situar per seguir aprenent amb els alumnes.

Crec que ho podria haver fet millor, però tenint en compte les dificultats que en un primer moment em representaven les TIC i la limitació de temps que he tingut en aquest darrer semestre, considero que la meva qualificació en aquesta PAC 2 hauria de ser d’una B.     

CONCLUSIONS

Per acabar, m’agradaria esmentar alguns aspectes que han fet possible en primer lloc la realització i assoliment d’aquesta pràctica educativa.

Les estratègies d’aprenentatge donen lloc als processos d’ensenyament-aprenentatge, que juntament amb l’aprenentatge significatiu i el treball cooperatiu dels alumnes, donent peu a la importància de la participació   d’aquests, així com el grau de motivació, implicació i satisfacció en el procés de l’activitat.

És important partir d’un context i anàlisi d’aquest. En tot moment ho hem tingut clar i hem treballant tenint en compte aquest. Hem basat l’aprenentatge amb allò que hem observat i amb allò que ja sabien per a recòrrer nous camins. En aquest cas l’objecte d’estudi han sigut les emocions i millorar la problemàtica que coexistia a la dinàmica de grup.

Participo de la idea que aquest rol de psicopedagog que he exercit dintre de l’aula ha servit per establir relacions significatives vers els nous conceptes i continguts, interralacionant-los amb les TIC.

Aprendre significa i experimenta canvis, tant en el sentit conceptual com en l’emocional, per això és imprescindible que els alumnes hagin sigut participes i protagonistes de l’aprenentatge, únicament d’aquesta manera han pogut veure reflectit uns canvis. Han interaccionat amb l’entorn, amb les relacions amb els seus companys, descobrint i millorant aquestes. Han tingut temps de reflexió, de meditació, de descoberta personal i social i mitjançant l’experiència d’aquest temps han pogut canviar alguns aspectes.

Aprendre s’experimenta amb el canvi de la capacitat d’execució mitjançant l’experiència, i per tant participant en aquest fet, aquesta participació implica una interacció amb l’entorn o processos cognitius tenint en compte coneixements previs i produir el canvi mitjançant la reflexió, però aquest canvi ha de ser producte de l’experiència o interacció de l’individu amb l’entorn.

Amb aquest disseny d’activitat els hi hem ensenyat una part més de l’aprenenatge, però realment treballar amb les emocions assegura un millor èxit personal i professional durant el transcurs de la vida. L’aprenentatge és una formació permanent. Cada dia aprenem coses noves i les integrem  a allò que ja sabem, modificant o adaptant-nos a quelcom que és nou per a nosaltres i per a ells. 

AVALUACIÓ

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE

Per fer una avaluació d’aquest, en primer lloc cal que ens quedi clar que l’aprenentatge aconseguit és sobre les emocions,en un procés d’identificació i treball sobre aquestes.

Cal tenir en compte el context d’aula, les problemàtiques de relacions que coexisteixen en aquesta classe. D’aquí sorgeix el problema i el plantejament de la seva resolució.

Altres aspectes que s’han tingut en compte són els coneixements previs que tenien envers les emocions. S’ha fet una avaluació inicial però de manera observable, és a dir veient com actuen i es relacionen els alumnes abans de l’adquisició de coneixements, d’aquesta manera teníem més clar cap a on volíem anar i quines eren les emocions que calien prioritzar.  Aquest dóna pas a un aprenentatge significatiu. Una vegada es va fer tot a priori de la primera fase, vam poder caminar cap a l’aprenentatge significatiu i la resolució del problema.

Durant l’aprenentatge com a procés de canvi que es produeix en les capacitats cognitives i emocionals dels infants es deriven la motivació, emocions i el comportament de l’aprenent el que serà el resultat de la seva actuació al context al que desenvolupi les seves accions com a resultat de la pràctica educativa. Els infants s’involucren, es motiven perquè és veuen agents directes de l’activitat, tenen un paper imprescindible. Són protagonistes.

Els resultats són notables, ja que veiem que l’alumne ha sigut conscient del problema que hi havia, ha actuat en determinats moments i ha sapigut controlar algunes emocions i fer-ne aparèixer d’altres. La pràctica educativa que hem portat a terme ha afavorit aquests resultats i s’han vist millor relacions entre els membres d’aula. A les estones de pati, sobretot podem veure la millora d’aquest procés. Es creen més vincles i la dinàmica de classe sembla que ha millorat força.

 AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY

 Les TIC han guiat i acompanyat el procés de la nostra pràctica educativa, així com la resolució de la problemàtica que teníem.

Aquestes han suposat un canvi conceptual i emocional en els infants. Acompanyar una activitat on intervenen les emocions com a objectiu d’estudi mitjançant les TIC ha sigut quelcom innovador per aquests subjectes i per a aquesta escola en concret. No cal oblidar que partim d’una realitat educativa d’escola rural, per la qual cosa les noves tecnologies no s’usen amb tanta freqüència com en altres contextos. És per això, que gràcies a aquesta oportunitat de projecte, he volgut donar a conèixer que les TIC s’atreveixen amb tot, i acompanyen notablement a tots els processos d’aprenentatge, millorant i fent significatiu quelcom que aprenem.

Hem potenciat un canvi d’estructura, de metodologia, una transformació d’aula....i això ha fet que modifiqués la estructura de lo anterior per donar pas a lo innovador. Cal trencar esquemes anteriors, sovint antics per donar pas als nous esquemes i així fer efectiu un canvi.

Gràcies a aquest procés i la  implicació de les TIC, hem tingut la possibilitat de conèixer i aprendre coses noves, implantar el moviemaker com a eina d’exposició on sorgeixen tots els sentiments i emocions que els infants han anat emmagatzemant durant tot el procés d’E-A. És una eina fàcil d’utilitzar però requereix la seva pràctica per a dominar-la. També és important el treball cooperatiu juntament amb el significatiu i les TIC per a poder emprar-les correctament. Hem vist que hi havia una ajuda clara entre els diferents agents i que el que no sabia un, ho sabia l’altre.

Les imatges ens donen un poder significatiu de la realitat que ens envolta, és per això que sovint escoltem allò de: “Una imagen vale más que mil palabras”. Les imatges aporten, controlen, ens donen informació i ens transporten moltes vegades a la realitat que volem. Cal fer ús de les TIC per enfatitzar més aquest poder que ens donen les imatges i donar-li un bon ús i una bona aplicació sobretot a la comunitat educativa.

Aquest canvi que hem fet interaccionant amb les TIC ha suposat una evolució en les nostres esquemes mentals, emocionals, personals i professionals. Per conseqüent, aquest s’ha traslladat a la dinàmica de la classe i a les estructures mentals i emocionals dels infants, que una vegada més, són els veritables protagonistes de l’acció educativa i el més important. 

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

Ens situem a una escola rural, davant d’una realitat d’aula on contínuament sorgeixin conflictes i rivalitats entre els membres. La tutora i especialistes són conscients d’aquesta problemàtica en la dinàmica del grup. Això dificulta l’aprenentatge de les altres matèries. El professorat de l’escola, juntament amb la psicopedagoga pensen que necessiten establir uns vincles com a grup, així com posar de manifest la part emocional com a eix transversal en el grup classe,per tant s’esdevé un nou treball de manera que es treballaran conjuntament les emocions amb les TIC. D’aquesta manera l’escola rural adapta les necessitats emocionals dels infants als avenços de la societat del s.XXI.

A partir d’aquest previ plantejament, el procés es divideix en tres fases:

- En primer lloc, FASE 1:  identifiquem les emocions.

- En segon lloc, FASE 2: treballem aquestes emocions. 

- En últim lloc, FASE 3: exposició final.

Amb aquestes dues fases, tal i com indica Jonassen intentem situar, estructuar i veure el nivell de dificultat de l’activitat, intentant donar solució a la problemàtica que coexisteix a l’aula. Com a descripció general de l’activitat, es planteja la Identificació i reconeixement d’emocions o estats d’ànims interconectant-ho amb les noves tecnologies. És important doncs, tenir en compte la individualitat de cadascú dels alumnes i prioritzar les emocions com a objecte d’estudi. 

Si parlem de la metodologia que utilitzem, ens basem en un tipus de metodologia experimental i d’observació, ja que els alumnes i receptors de l’aprenentatge partiran d’uns continguts que a priori se’ls hi facilitarà, per després posar-ho en pràctica. És precís tenir un coneixement de les emocions que podem tenir, així com també la realitat de cada individu. És important doncs treballar a partir de la diversitat com a font d’enriquiment personal i col·lectiu. Anem doncs, a descriure la primera part.

A la fase 1:

En aquesta fase es realitza la primera activitat, la de identifiquem les emocions. La temporalització és de dues sessions. Es donen els continguts conceptuals (Què són les emocions) i (Tipus d’emocions). S’obre un espai de debat amb aquesta temàtica on expressen emocions que han sentit en l’àmbit escolar. Canviem la distribució de l’aula per establir més vincles i proximitat entre els alumnes.

A posteriori expliquem de manera breu el funcionament del moviemaker i deixem estona lliure per cercar fotografíes relacionades amb les emocions esmentades. Es potencia el treball cooperatiu, s’ajuden entre ells en el funcionament del moviemaker i fan una petita pràctica utilitzant fotos d’amics.

A la fase 2:

En aquesta fase la participació és més lliure i més activa. S’afavoreixen més les relacions entre els companys i flueix la comunicació verbal i no verbal. En aquesta part, treballem les emocions. Hi ha estones de conversa, observacions i sentiment d’empatia. Els alumnes són participes del seu propi aprenentatge, on de la mateixa manera es senten lliures, motivats i amb interès per el procés d’E-A. Se’ls hi presenta un aprenentatge significatiu i de descoberta emocional, on ells són els veritables protagonistes del seu aprenentatge.

Finalment, a la fase 3:

Per acabar, observem i valorem resultats. Fins ara hem donat importància al procés, però en aquesta etapa es valora el resultat, tot és vàlid. Tot surt de dintre per lo tant, valorem el progrés personal. Visualitzarem el recull final de MovieMaker, que els subjectes han realitzat partint de les emocions dels seus companys i de les seves. És important que surtin imatges i text dels seus companys. Han d’exterioritzar emocions. Cada treball és únic. Una vegada visualitzats tots els vídeos s’obre un espai de conversa íntim.

Mapa conceptual del miniprojecte 2.3

MiniProjecte 2.3

DISSENY DE L'ACTIVITAT

En aquesta miniactivitat PAC2.3: Projecte final, he dissenyat una activitat d’aprenentatge significatiu en la qual intervenen les TIC i un docent amb la finalitat d’aprendre a mode d’investigació acció.

El títol d’aquesta activitat és: “Identifiquem, treballem les nostres emocions”.  Partim d’uncontext i una realitat d’aula on contínuament sorgeixen conflictes i rivalitats entre els membres, per això es treballa des de la individualitat de cadascú dels alumnes i prioritzant les emocions com a objecte d’estudi. 

Com a metodologia utilitzem un tipus de metodologia experimental i d’observació, ja que els alumnes i receptors de l’aprenentatge partiran d’uns continguts que a priori se’ls hi facilitarà, per després posar-ho en pràctica. És important doncs treballar a partir de la diversitat com a font d’enriquiment personal i col·lectiu.

Títol de l’activitat	“Identifiquem, treballem les nostres emocions”
Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora	Aprenents: nens i nenes de cinquè de primària d’una escola Rural. Mediadors: tutora de l’aula. Tecnologia mediadora: Ordinador, càmera digital de fotos, programa moviemaker, projector.
Descripció, argument i tipus	Identificació i reconeixement d’emocions o estats d’ànims interconectant-ho amb les noves tecnologies. Tenir en compte la individualitat de cadascú dels alumnes i prioritzar les emocions com a objecte d’estudi.  Com a metodologia utilitzem un tipus de metodologia experimental i d’observació, ja que els alumnes i receptors de l’aprenentatge partiran d’uns continguts que a priori se’ls hi facilitarà, per després posar-ho en pràctica. És precís tenir un coneixement de les emocions que podem tenir, així com també la realitat de cada individu. És important doncs treballar a partir de la diversitat com a font d’enriquiment personal i col·lectiu.
Plantejament del Problema	Partim d’una realitat d’aula on contínuament sorgeixin conflictes i rivalitats entre els membres. La tutora i especialistes són conscients d’aquesta problemàtica en la dinàmica del grup. Això dificulta l’aprenentatge de les altres matèries. El professorat de l’escola, juntament amb la psicopedagoga pensen que necessiten establir uns vincles com a grup, així com posar de manifest la part emocional com a eix transversal en el grup classe,per tant s’esdevé un nou repte: IDENTIFIQUEM, TREBALLEM LES EMOCIONS!!! A partir d’aquí, diferenciem dos parts de la proposta i disseny d’activitat : - En primer lloc identifiquem les emocions. - En segon lloc, treballem aquestes emocions.
Context de l’activitat	La realització de l’activitat de identifiquem les emocions es realitzarà a la sala d’ordinadors amb el projector i la de treballem les emocions, la podríem subdividir en dos parts. Primerament la treballaran els alumnes de manera lliure i en els espais que ells necessitin i finalment tornarem a l’aula d’ordinadors on es projectarà el vídeo final en el projector.
Característiques dels aprenents	Partim d’una realitat d’escola Rural. Són 5 alumnes de quart de primària dintre d’un context d’aula de 12 alumnes (5 alumnes de 5è i 6 de sisè). En aquest treball és imprescindible tenir en compte el context real de cada alumne. És important doncs que cadascun d’ells en sigui conscient dels límits i obstacles dels altres per tenir en compte les emocions i canalitzar-les. Partim d’aquesta realitat: -       La Paula, és una nena carinyosa i amb un bon nivell acadèmic. D’ençà uns 3 mesos enrrere està visquent la separació dels seus pares. -       En Roger, és un nen dislèxic. Presenta dificultats d’aprenentatge i un alt grau d’inseguretat en si mateix. -       La Claudia, és una nena molt seria, està pautada per uns forts límits familiars. -       En Pol, a principi de curs va presenciar la mort del pare, això a nivell acadèmic i emocional es veu reflectit. Es mostra més rebel i amb poca predisposició a interactuar amb els companys. -       La Janah, és una nena nouvingudda, no té assolida la llengua i es mostra molt reservada. Té problemes d’adaptació amb els altres companys. És un grup força heterogeni, amb dificultats cognitives i emocionals. S’ha de treballar.
Competències (específiques i generals)	Competències a assolir: Ø  Aprendre a aprendre. Ø  Tractament de la informació i competència social. Objectius específics: Ø  Poder tenir en compte la individualitat de cadascun dels subjectes. Ø  Establir vincles entre ells. Ø  Treballar el context dels alumnes de manera grupal. Objectius generals: Ø  Adquirir principis  de col·laboració i pertinença a un grup. Ø  Treballar la diversitat com a font d’enriquiment personal i col.lectiu. Ø  Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions. Ø  Identificar les emocions dels altres. Ø  Desenvolupar l’habilitat de controlar les pròpies emocions. Ø  Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives. Ø  Desenvolupar l’habilitat de generar emocions positives. Ø  Desenvolupar una major competència emocional.
Continguts	Continguts conceptuals: §  Què són les emocions? §  .Tipus d’emocions (Dins les emocions primàries es troben la ràbia, la por, la pena, l'alegria, el fàstic i la sorpresa. Robert Plutchik hi afegeix l'acceptació i la curiositat. Algunes de les emocions secundàries són l'ansietat, l'avorriment, el ressentiment, la pietat, la confusió, la decepció, la vergonya, la gratitud, la culpabilitat, la nostàlgia, l'esperança, l'interès, la gelosia, la malenconia i l'admiració). §  Funcionament del movieMaker.  Continguts procedimentals: §  Aplicació dels continguts conceptuals en un treball de Ntic, com és l’eina del MovieMaker. §  Representació de situacions quotidianes a l’aula on es veuen reflectides les emocions dels companys. Continguts actitudinals: §  Millora la relació entre els companys. §  Millora la dinàmica del grup. §  Estableix vincles i empatia entre els membres del grup.
Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions	1. Es realitza la primera activitat amb una temporalitat aproximadament de dos sessions d’una hora cadascuna. Es donaran els continguts conceptuals. Identifiquem les emocions: Què són les emocions, tipus d’emocions amb exemples de fotografies cercades de la xarxa. Funcionament del movieMaker. Sols usem dos sessions en aquesta primera etapa, perquè els alumnes de sisè ja tenen altes nocions del funcionament del moviMaker. 2. Es realitzarà la segona activitat, (les sessions són il.limitades).ja que es participa de forma més lliure i activa. En aquesta etapa TREBALLEM LES EMOCIONS: es pretén que s’estableixin els vincles entre companys, així com l’aflorament de diverses emocions que són reprimides. Estones de conversa, observacions i sentiment d’empatia. Els alumnes són participes del seu propi aprenentatge, on de la mateixa manera es senten lliures, motivats i amb interès per el procés d’E-A. Se’ls hi presenta un aprenentatge significatiu i de descoberta emocional, on ells són els veritables protagonistes del seu aprenentatge. 3. En una tercera etapa del treball de les emocions visualitzarem i donem molta importància al treball final dels 5 subjectes. Visualitzarem el recull final de MovieMaker, que els subjectes han realitzat partint de les emocions dels seus companys i de les seves. És important que surtin imatges i text dels seus companys. Han d’exterioritzar emocions. Cada treball és únic. 4. Una vegada visualitzats tots els vídeos s’obrirà un espai de conversa íntim.
Fonamentació psicopedagògica del disseny	Com a mode general, les TIC poden ajudar a pal·liar problemàtiques dintre de la dinàmica d’un grup. Intervenen en el procés i ajuden a millorar els conflictes que poden coexistir a l’aula. Això requereix una primera etapa on s’aplicaran els continguts conceptuals de IDENTIFIQUEM LES EMOCIONS, per a posteriori donar pas a una segona etapa TREBALLEM LES EMOCIONS envers les TIC. S’ha de tenir en compte molts aspectes: la individualitat de cada subjecte, la diversitat del grup classe, la importància d’experimentar i sentir moltes emocions en diversos moments donats dintre del procés d’E-A. És important que la tutora, què els coneix sigui present en tot moment, al principi com a portadora de coneixements i a continuació com a guia i mediadora. Partint d’aquesta realitat esmentada, podem parlar d’un aprenentatge significatiu ja que mitjançant la relació de conceptes i experiències noves i conceptes previs hi ha un canvi en els esquemes propis dels subjectes. Forment part del seu aprenentatge i de la realitat en la qual viuen.
Procediments i criteris d’avaluació	Es plantegen uns objectius inicials. L’avaluació parteix de l’observació. S’avalua l’actitud de l’individu, així com el seu procés i adaptació en la tipologia de l’activitat. S’avalua el procés no el resultat. Tot resultat és únic i la diversitat d’aquests és l’objectiu principal que es planteja en el moment inicial. . Per altra part, s’avaluen les relacions entre companys i el seguiment que s’ha realitzat, i es fa també, una avaluació del vídeo final que s’ha realitzat en la segona activitat.
Previsió de temporització.	La temporalitat del curs és oberta, segons l’assoliment de cada sessió.