AVALUACIÓ

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE

Per fer una avaluació d’aquest, en primer lloc cal que ens quedi clar que l’aprenentatge aconseguit és sobre les emocions,en un procés d’identificació i treball sobre aquestes.

Cal tenir en compte el context d’aula, les problemàtiques de relacions que coexisteixen en aquesta classe. D’aquí sorgeix el problema i el plantejament de la seva resolució.

Altres aspectes que s’han tingut en compte són els coneixements previs que tenien envers les emocions. S’ha fet una avaluació inicial però de manera observable, és a dir veient com actuen i es relacionen els alumnes abans de l’adquisició de coneixements, d’aquesta manera teníem més clar cap a on volíem anar i quines eren les emocions que calien prioritzar.  Aquest dóna pas a un aprenentatge significatiu. Una vegada es va fer tot a priori de la primera fase, vam poder caminar cap a l’aprenentatge significatiu i la resolució del problema.

Durant l’aprenentatge com a procés de canvi que es produeix en les capacitats cognitives i emocionals dels infants es deriven la motivació, emocions i el comportament de l’aprenent el que serà el resultat de la seva actuació al context al que desenvolupi les seves accions com a resultat de la pràctica educativa. Els infants s’involucren, es motiven perquè és veuen agents directes de l’activitat, tenen un paper imprescindible. Són protagonistes.

Els resultats són notables, ja que veiem que l’alumne ha sigut conscient del problema que hi havia, ha actuat en determinats moments i ha sapigut controlar algunes emocions i fer-ne aparèixer d’altres. La pràctica educativa que hem portat a terme ha afavorit aquests resultats i s’han vist millor relacions entre els membres d’aula. A les estones de pati, sobretot podem veure la millora d’aquest procés. Es creen més vincles i la dinàmica de classe sembla que ha millorat força.

 AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY

 Les TIC han guiat i acompanyat el procés de la nostra pràctica educativa, així com la resolució de la problemàtica que teníem.

Aquestes han suposat un canvi conceptual i emocional en els infants. Acompanyar una activitat on intervenen les emocions com a objectiu d’estudi mitjançant les TIC ha sigut quelcom innovador per aquests subjectes i per a aquesta escola en concret. No cal oblidar que partim d’una realitat educativa d’escola rural, per la qual cosa les noves tecnologies no s’usen amb tanta freqüència com en altres contextos. És per això, que gràcies a aquesta oportunitat de projecte, he volgut donar a conèixer que les TIC s’atreveixen amb tot, i acompanyen notablement a tots els processos d’aprenentatge, millorant i fent significatiu quelcom que aprenem.

Hem potenciat un canvi d’estructura, de metodologia, una transformació d’aula....i això ha fet que modifiqués la estructura de lo anterior per donar pas a lo innovador. Cal trencar esquemes anteriors, sovint antics per donar pas als nous esquemes i així fer efectiu un canvi.

Gràcies a aquest procés i la  implicació de les TIC, hem tingut la possibilitat de conèixer i aprendre coses noves, implantar el moviemaker com a eina d’exposició on sorgeixen tots els sentiments i emocions que els infants han anat emmagatzemant durant tot el procés d’E-A. És una eina fàcil d’utilitzar però requereix la seva pràctica per a dominar-la. També és important el treball cooperatiu juntament amb el significatiu i les TIC per a poder emprar-les correctament. Hem vist que hi havia una ajuda clara entre els diferents agents i que el que no sabia un, ho sabia l’altre.

Les imatges ens donen un poder significatiu de la realitat que ens envolta, és per això que sovint escoltem allò de: “Una imagen vale más que mil palabras”. Les imatges aporten, controlen, ens donen informació i ens transporten moltes vegades a la realitat que volem. Cal fer ús de les TIC per enfatitzar més aquest poder que ens donen les imatges i donar-li un bon ús i una bona aplicació sobretot a la comunitat educativa.

Aquest canvi que hem fet interaccionant amb les TIC ha suposat una evolució en les nostres esquemes mentals, emocionals, personals i professionals. Per conseqüent, aquest s’ha traslladat a la dinàmica de la classe i a les estructures mentals i emocionals dels infants, que una vegada més, són els veritables protagonistes de l’acció educativa i el més important.